La caiguda de l'Antic Règim va portar aparellats no sols canvis polítics, sinó també administratius. La Constitució de 1812 va suposar el triomf d'una demarcació, la província, que responia tant a una tradició castellana, com al model francés. Al capdavant de la mateixa, en representació del poder central del rei i per a evitar una deriva cap al federalisme, es va situar el cap superior polític, que era a més el president nat de la Diputació Provincial, la qual cosa queda reflectida en els articles 324 i 325 de la dita norma. Este càrrec va ser derogat per Ferran VII en 1814, i restablit durant el Trienni Liberal de 1820 a 1823.

Donada la inestabilitat política i administrativa del període, per mitjà del Reial Decret del 23 d'octubre de 1833 es va establir la figura de subdelegat de Foment com a autoritat superior administrativa de cada una de les províncies (creades per Javier de Burgos eixe mateix any) i les funcions de la qual versen sobre agricultura, indústria i comerç, mineria, ajuntaments, policia general, instrucció pública, societats econòmiques, hospitals i establiments benèfics, presons, biblioteques, museus, teatres i espectacles, camins, canals, etc.

L'any següent, en virtut del Reial Decret de 13 de maig de 1834, va passar a ser denominat governador civil, sent el representant del govern a la província. Finalment la Reial Ordre de 29 de desembre de 1849 va suprimir els caps polítics i va deixar el governador com a única autoritat civil superior de la província.

L'any següent, en virtut del Reial Decret de 13 de maig de 1834, va passar a ser denominat governador civil, sent el representant del govern a la província. Finalment la Reial Ordre de 29 de desembre de 1849 va suprimir els caps polítics i va deixar el governador com a única autoritat civil superior de la província.

A això cal afegir que, també per llei, el governador civil és el president nat de la Diputació per la qual cosa ambdós institucions —Govern Civil i Diputació— han estat sempre estretament relacionades i no sols des del punt de vista polític, sinó també des del punt de vista administratiu.

L'article 51 de la Llei d'Organització i Atribucions de les Diputacions Provincials de 1845 indicava que: «Tots els assumptes o expedients en què hagen d'entendre les diputacions, s'instruiran en les oficines del govern polític de la província amb la major puntualitat i es tindran preparats per a quan aquelles comencen les seues sessions. A càrrec de l'arxiver i dependents de les mateixes oficines estaran, amb la deguda separació i índex particular, les actes i documents de la Diputació».